El divendres donava una xerrada de marketing a Manizales i per aprofitar una mica el viatge vaig decidir quedar-me un dia més per la zona.
Vaig arribar el dijous a la nit, ja que divendres ben d’hora al matí havia d’estar a la Universitat de Caldas per la conferència. L’arribada va ser per Pereira, a una hora de Manizales, perquè l’aeroport d'aquesta ciutat està tancat gairebé sempre per mal temps. De fet, quan hi vam arribar, estava caient una tromba d’aigua que deu n’hi do. La foscor i la tormenta no em van permetre gaudir de l’impressionant paissatge que ens envoltava i que veuria al dia següent.
Un cop acabada la feina, la gent del diari La Patria, un dels organitzadors de l’esdeveniment, em van portar a dinar. Vaig dir que volia alguna cosa típica i em van dur a Don Juaco, segons ells el restaurant de la ciutat on millor preparen dues especialitats “paisas”; els frijoles i el chicharron. No sé si el millor, però realment va ser un àpat espectacular. Després els hi vaig dir que em portessin a La Suiza, una recomanació de la Michelle, i allí, em vaig menjar un “acordeón” gaudint d’unes bones vistes de la ciutat.
Uns dies abans havia reservat lloc per dormir en una finca cafetera, l’Hacienda Guayabal, així que un cop acabat l’acordeón hi vaig fer cap. La Hacienda està just a les afores del poble de Chinchiná, un poble que es caracteritza per acollir a tots els temporers que venen a treballar en la recolecció del cafè, ja us ho podeu imaginar.
Vaig arribar-hi cap a les quatre de la tarda i encara vaig ser a temps de fer el que ells anomenen el “tour del cafè”. Aquestes finques, a part de produir cafè, també es dediquen al turisme i ens ensenyen als que hi anem com es produeix el cafè i que cal saber per apreciar-lo.
Després d’un dia mogudet em vaig relaxar absolutament i em vaig deixar portar per la caminada i l’explicació. El tour va durar unes tres hores, la primera part per les plantacions de cafè amb un senyor molt amable del qui no recordo el nom, i la segona amb el Jorge, el fill de la dueña, que em va respondre a tots els quès i perquès sobre el cafè. En poca estona vaig aprendre moltíssim i em vaig donar compte que porto tota la vida preparant malament el cafè. Al final del tour es fa una cata de cafès i te’n preparan un tal i com ells diuen que hauria de ser. Va ser ben extrany ja que vaig tenir la sensació que era el primer cop que prenia aquella beguda.
Al dia següent vaig tornar a Manizales i vaig anar de visita al Recinto del Pensamiento. Es tracta d’una mena de parc ecològic, un pel turístic, on es poden veure alguns animals i plantes típics de la zona. Després vaig tornar a Don Juaco per repetir chicharron i per provar la mazamorra que el dia anterior m’havia quedat pendent.
Em va portar a l’aeroport l’Edilberto, el mateix que dijous m’havia recollit. El trajecte va donar per molt i em va explicar gairebé tota la seva vida. No entraré en detalls però em va impressionar. La resumiria en; humiltat, treball i valor.
