Primers 8 dies del viatge al Nepal (novembre del 2012)
----------------------------------
DIA 1: Barcelona - Dubai
Sortida ben d’hora al matí. Dia gris i plujós. Molta tristesa per deixar l’Abril a casa. En aquell moment però no era conscient del que em depararia el futur.
Dormo a Dubai a casa de l’Elisa, la tia de la Mar. Moltes gràcies des d’aquí per haver-me acollit. El noi que els ajuda a la casa és nepalès i parlem sobre el seu país mentres m’ofereix quelcom de menjar. Es novembre però fa molta calor.
Veig una estona a l’Elisa, lo just per agrair-li que m’hagi acollit. Dormo intensament.
DIA 2: Dubai – Katmandú
Em costa molt llevar-me degut al jetlag. Finalment ho aconsegueixo sobre les 9.30h, més tard del que volia. Em trobo cansat, no només per la son sinó per les darreres setmanes amb l’Abril a Barcelona. Han estat dies molt intensos i tristos. Disposat a aprofitar les hores que tinc a Dubai, agafo el metro (aeri) i faig unes 20 parades fins a Dubai Marina. Cap dels llocs per on passem em conviden a baixar i a caminar una estona.
Per no seguir els consells que m’han donat i passar-me de llest em faig un embolic amb el metro i el bus per anar a l’aeroport. Estressat, acabo agafant un taxi al mig del carrer i el taxista m’esbronca no sé ben bé perquè.
Arribo a la terminal pensant que tot està ok i em diuen que no puc facturar la maleta, que no he pagat per facturar-la. Tenen raó. M’ofe
reixo a pagar i em diuen que no es pot. Molt nerviós li dic a la noia que m’atén que què he de fer. Em diu que intenti entrar a l’avió amb la motxilla com si fos no passés res. Per primer cop en el viatge trobo a faltar algú amb qui compartir la situació que estic vivint.
Menjo alguna cosa ràpida al McDonalds (feia anys que no ho feia) i em poso a fer la cua per entrar a l’avió. Observo que la gent porta unes mega maletes i veig que les deixen a un treballador de la companyia aèria i aquest els hi va posant un indentificador per facturar-les a l’avió. Buuuuf!!! Respiro finalment.
L’avió va ple de nepalesos que treballen a Dubai. Xerren tots sense parar i es canvien de lloc constantment. Ja em dono compte que la forma de fer és ben diferent a la nostra.
Aterrem. L’aeroport de Katmandú, el Tribhuvan International Airport, és petit i senzill. Passem els diversos controls de passaports i busco a algú per compartir un taxi fins a la ciutat. Finalment conec a l'Ayal, un israelià. Negociem el preu del taxi. Finalment ens ho deixa gratis si vaig a un hotel que ell coneix. Error. Són les nits que em surten més cares de llarg de tot el viatge tot i que l’hotel, dins dels paràmetres del Nepal, està prou bé.
Intento dormir però el jet lag m’ho impedeix.
DIA 3 Kathmandú
Em llevo perquè he quedat a les 9h amb l’Ayal. Es presenta acompanyat amb l’Itai, un altre israelià. Els dos són soldats que han acabat el seu pas per l’exercit. Passo tot el dia amb ells. Mengem momos en una parada al carrer (després em dono compte que són els millors del viatge). Anem a agències per a preguntar possibles rutes i excursions i em dono compte que tot és un pel més complicat del que em pensava. En principi em quedaré un dia més a Kathmandú i després marxaré cap a Pokhara.
Per la tarda deixo als israelians. Són un pel estranys, no sé que hi ha en ells que no m’acaba de convèncer. Al llarg del viatge em dono compte que és un sentiment compartit amb altre gent en relació als israelians.
Surto a sopar al Shree Lab House of Vegetarian Restaurant. Un vegetarià on menjo un bon arròs de verdures. Comparteixo taula amb uns finlandesos. Posen mala cara però al cap d’una estona l’home em dirigeix algunes paraules i parlem una estona.
Després me’n vaig cap a casa i abans em connecto a Internet. Em sento al costat d’una noia, ens somriem per la lentitud de la connexió. Surto, camino per els carrers i em dono compte que em segueix. Finalment comencem a xerrar i anem a fer una birra plegats. També és d’Israel i també ha estat soldat. És un pel rara però crec que és per que està superada per la situació. Acaba d’arribar al Nepal, no havia estat mai en un lloc així i a més ha perdut la maleta i està super constipada.
Ens separem i torno a l’hotel per avançar l’hora de dormir. No recordo el seu nom.
DIA 4 Kathamndú
Em llevo encara amb jetlag i vaig a esmorzar un altre cop al mateix lloc on em van portar els israelians. És un lloc molt “europeitzat”. Tenen croissants, ous de totes menes, brownies etc. El lloc es diu Pumpernickel cafè i està al bell mig del Thamel, el barri dels guiris. Faig algunes compres i em trobo a la israeliana a l’agència dels israelians, encara busca la maleta pobre.
Ens separem amb l’Itai i agafo taxi cap a Patan, a la Durbar square.
S’ha de pagar per entrar a la plaça però entro per una altra entrada. Em persegueixen dues noies vigilants que em volen fer pagar però jo em faig el longuis.
Torno en bus al Thamel i vaig a sopar a un Coreà que recomana la Lonely Planet.
DIA 5 Kathmandu – Pokhara
500 rúpies per un viatge en bus turístic fins a Pokhara. Fem 3 parades i 9h de trajecte. Es fa llarg. Em sento amb un nepalí que penso que podria ser gay. Un cop arribats em salto el batalló de taxistes i agafo un bus local, molt més barat que el taxi, per arribar al llac. Parlo amb dues noies alemanyes que em recomanen el Corner Sandwich un lloc per a guiris, petit, on fan entrepans que tenen molt bona pinta.
M’instal·lo en l’hotel Avocado que està tocant a la sandwicheria. El lloc cutreja i negocio 550rp. Un cop instal·lat surto i em “trinco” el primer bocata. Tinc molta gana. Vaig cap al llac i tiro unes quantes fotos. Després, un cop ja és fosc, vaig a buscar l’agència dels jueus (Swissa) per a que m’expliquin les condicions del trekking.
No vull anar sol i tinc dues opcions; guia (1150RP/dia) o portejador (750RP/dia). Opto per la segona i dies després, quan ja estic pujant a l’Annapurna em dono compte que he encertat plenament.
Sopo sol en un lloc tibetà. Vaig a dormir d’hora.
DIA 6 Pokhara
Em llevo a les 6 per poder fer algunes fotos del llac a primera hora. Un cop acabada la llum de primera hora vaig a l’agència a tancar el trekking. En principi faré un trekking de 7 o 8 dies fins al camp base de l’Annapurna. Al final el preu queda així:
- Annapurna Area 2100RP + 1 foto carnet
- TEAM 950RP + 1 foto carnet
- Sherpa 750RP/dia
En aquest preu no s’inclouen els allotjaments ni tampoc els àpats que has de fer durant el trajecte. En tots els punts del trajecte hi ha llocs on dormir o acampar i també per menjar. Quan més a prop estàs del camp base, més dificultat hi ha per trobar llits disponibles (no està de més anar reservant amb un dia d’antel·lació a mida que vas pujant, sobretot si ets més d’un) i més car és el menjar.
Surto de l’agència i vaig a la tenda del costat per comprar/llogar material. Per tot Pokhara i per tot el Nepal es pot llogar material de muntanya. Això és perfecte perquè així no cal dur-lo durant tot el viatge a sobre.
Llogo un sac de -10Cº per 40RP/dia i compro uns pantalons i un gorro. Durant el trajecte les temperatures son molt variables i depèn també molt de com et trobis el clima. Pot fer molta calor durant el dia (pantalons curts) i refrescar bastant durant la nit i primera hora del matí. Al camp base, que és el lloc més alt (4120m) i més fred, en aquesta època a la nit es pot estar a -10Cº.
Em menjo un entrepà i descanso al cuarto una estona abans de pujar a la Stupa (world Pagoda) que és un monestir que està elevat a l’altra banda del llac, des d’on hi ha unes bones vistes de l’Himalaya.
Aconsegueixo anar amb transport públic tot i que m’ho posen difícil pq hagi d’agafar un taxi. A dalt, a la pagoda, conec a la Paola, una noia mexicana que vivia des de fa sis mesos a l’Índia treballant en un Ashram. Li ajudo a fer-se una foto i de seguida detecta, pel meu accent en anglès, que sóc espanyol. Ens passem la tarda junts i resulta ser una companyia molt agradable.
Sopo uns momos a un tibetà i conec a una parella de catalans. Són estudiants de magisteri. M’afegeixo a ells i sopem plegats. Molt bona gent. Jovenets.
DIA 7 Pokhara – Nayapul – Ghandruk
A les 7.30h conec a l’agència al meu sherpa que es diu Durga. A primera vista em sembla un bon paio i, dies després, s’acaba confirmant. És granjer i durant la temporada alta fa de sherpa. Agafem un taxi fins a l’estació de bus local i després un bus que ens porta fins a Nayapul. Comença un viatge dins el viatge.
Caminem 4 o 5 hores i arribem a Ghandruk. És un poble de muntanya i rural amb molt encant. Aquest primer dia de pujada em fa donar-me compte de que això és molt més turístic del que em pensava. Ben pensat és normal, només hi han uns Himàlaies al món i estem en plena temporada.
Aquesta primera nit aprenc que durant el trekking allà on dorms és allà on sopes i esmorzes. És una regla no escrita però és així. Surto a fer una volta pel poble i em dono compte que la gent està tan acostumada al turisme que ni tan sols et miren.
Començo a sopar d’hora i just arriba l’altre hoste. És un alemany, de Baden, calcat al Bruce Sringsteen. El tiu entra a la sala i comença a parlar en nepalí amb la gent de l’hotel, estic flipant. Li pregunto que com és que sap parlar nepalí i m’explica la seva història. Té una cinquantena d'anys i ha treballat com a fuster tota la vida però de sempre que ha estat un enamorat de la muntanya. Fa un any va decidir deixar-ho tot i dedicar-se a ser guia al Nepal i al Pakistan.
Menja amb una voracitat que no veia des de que el Pelut es menjava la truita de camagrocs a Núria estil “son goku”. Acabem de sopar i ens posem a xerrar durant 1h i mitja. Arreglem el món uns quants cops i finalment ens acomiadem per anar a dormir. Es diu Moritz.
DIA 8 Ghandruk – Sinuwa
De moment el dia més dur del trekking. Més de 6h pujant i baixant sota un sol de justícia.
Em llevo i pujo a la teulada d’un hotel per veure com la llum de l’alba il·lumina les muntanyes. Un dels lodges posa música nepalí ben alta i l’ambient que es crea resulta màgic.
Arribem a Sinuwa cap a les 15h i estic pels pèls de no trobar lloc per dormir. Acabo compartint habitació amb un austríac, un polac i un madrileny i no és cap acudit. Les primeres tres frases del madrileny em tiren una mica enrere però després em dono compte que tot i que és un fantasmilla resulta ser un paio agradable.
Durant el camí he conegut dues alemanyes que semblen molt maques i també a tres espanyols. Dos son parella i fan “ironmans”; són unes putes maquines i tenen al guia rebentat. L’altra és una noia joveneta de València que es diu Josefina i que els acompanya però a un altre ritme. Amb ella he xerrat una bona estona durant el camí i m’ha explicat que havia acabat INEF i que com no té feina estava viatjant per Àsia.
Per la nit sopo amb les alemanyes i després me’n vaig a petar la xerrada amb els espanyols. Tenen un problema amb les mantes i el guia que és una mica empanat només riu i els hi diu que no hi ha mantes per a ells. Me’n vaig a buscar una al meu Lodge per deixar-lis i el Durga m’enganxa amb la manta a mig camí i em diu que està super prohibit passar coses d’un lodge a un altre. Flipo. Finalment i després de molt de catxondeo aconsegueixen tenir una manta cadascun i anem a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada