29 de novembre, 2006

La puríssima a Cadaqués i el Cap de Creus

El pont de la púrissima vem pujar a Cadaqués. Tot i ser coneixedors de la Costa Brava, cap dels dos havíem anat mai. Vem pujar de relax però vem aprofitar per fer bastantes coses. A part del poble que és increible, tot el fenòmen Dalí li dona un valor afegit a la zona que encara la converteix en més interessant... fins i tot els animals tenen un comportament surrealiiiiiista!

En el viatge de pujada vem parar a Figueres i on vem fer la visita
obligada al museu Dalí, que a més aquells dies comptava amb una exposició de joies dissenyades per ells. Els dies que vam estar a Cadaqués vem visitar el Cap de Creus i també la casa de Portlligat (s'ha de fer reserva de la visita). Aquesta última val mooolt la pena. Et pots fer una idea de com devia ser el tiu. A la seva habitació tenia col·locat un mirall que reflectia en el seu llit la primera llum de l'alba. Volia ser la primera persona de la península en veure la llum del sol (bah! que cadascú ho interpreti com vulgui, a mi el personatge de dalí mai m'ha agradat).

També cal destacar els àpats que ens vam fotre aquells dies. El dinar al restaurant del far del cap de creus va ser espectacular.
Ens vam fotre les botes!! Es veu que l'amo, que és anglès, havia viatjat molt per la India, i a la carta té un apartat de menjar indú sorprenent per un lloc com aquell. Nosaltres ens vam fotre un pollastre al curry... el millor que he provat mai. Si hi aneu, tingueu en compte que haureu de fer una bona cua abans d'entrar. Ah!!! M'oblidava, també es pot dormir, és difícil trobar habitació però la veritat és que el lloc i les vistes són únques. Aquí podeu fer les reserves i veure algunes fotos.

Els sopar que vam fer el dissabte va estar molt bé. Vam anar a Trattoria Al Gianni (Riera de San Vicens, 7), un italià que ens havia recomanat un amic. La veritat és que vam menjar molt bé i vam sortir bastant torrats després de la mitja ampolla de grappa que ens vam cascar com a postres. Llastima de l'orquestra cubana que teniem actuant en directe a menys de dos metres,...jeje.

Per cert, una altra curiositat. Mentre veiem el partit del Barça, al Bar Casino (el
BAR del poble) em va sorprendre molt el català de la gent de tota la vida de cadaqués. Vaig tenir unes converses surrealistes amb un pescador i el seu català era molt similar al dels mallorquins.

Vam dormir a La Fonda un lloc net i relativament bé de preu. Si voleu quelcom més autèntic també hi ha una tal senyora Maria que lloga haitacions (972 25 88 61).

Bueno fins aquí alguns records d'un gran cap de setmana a Cadaqués!!

València: Angelito, Palomo i d'altres personatges

Feia molt temps que no anava a València i la veritat és que la imatge que tenia em va canviar completament. Crec que el darrer cop que hi vaig anar tenia 10 anys, o sigui que devia ser aproximadament a l'any 88 i a més crec recordar que va ploure tots els dies que vam estar allí. Des de llavors les coses han canviat molt per allí baix i la veritat és que València és una ciutat que val molt la pena. Per un cap de setmana és una ciutat ideal, amb bastantes coses a veure i en la que veus que es pot disfrutar de la vida (bon temps, bon menjar i molta marxeta).

A més, vam comptar amb la guia permanent de l'Angelito i els seus colegues i això va fer que tots els llocs on vam anar estiguéssin de puta mare.

El primer dia, just arribats ens van portar a sopar a un bar que es troba just davant el mercat, que per cert és un lloc que cal veure. Crec que deu ser modernista i la veritat és que és preciós. El bar no sé com es deia, però ells el coneixien com "el rulos" per les cholles que portava el cambrer (camata en valencià). Vam menjar alguns plats típics com esgarraet i blanc i negre (entrepà de botifarra negra i botifarra blanca, calent i amb allioli, brutal!!).

Ah!!! M'oblidava!!! Vam dormir al Purple Nest Hostel. Un lloc que està molt, molt bé, baratet, molt net, molt fashion i al centre de la ciutat.

El dissabte vam estar voltant per la ciutat de les arts i les ciències i vam entrar al oceanogràfic. La veritat és que és brutal, però com a tots els "zoos" tens moments en el que no veus gaire clar que un bitxo com una beluga visqui en un espai com el que viu i no pari de fer voltes sempre de la mateix a forma (vegeu el vídeo).



Per la tarda, vam estar fent el freak amb el Pelut i vam anar a veure la sortida dels jugadors del Barça cap al camp de Llevant. Va ser divertit, però no ens van fotre ni cas, excepte el Deco. Després, al vespre, vam anar a veure el partit al bar Lisboa (just a la plaça del darrera del rulos) amb l'Angelito i alguns colegues (Oscar, Gon i karl).

La nit va tenir la seva història, però en resum podríem dir que vam estar en una festa d'aniversari d'uns desconeguts, en un bar amb rocòdrom incorporat, i on vam descobrir les múltiples combinacions que pot tenir el paté en els entrepans. La festa després ens la vam fotre al centre, al barri del carmen, hi havia un ambient de puta mare. Vam anar al Galcatta (con dos tes) i vam conàixer a molta fauna valenciana.

La ressaca del dia següent va condicionar molt tots els esdeveniments. A primera hora del matí, les 12h, teníem cita al camp del Les Abelles (equip de rugby de la ciutat que juga al "antiguo cauce del río) una cita ben habitual quan es visita una ciutat. Em vaig distreure fent algunes fotos del jugadors i la fauna que veia el partit. Després vem anar a dinar a la Taverna del Mar, un lloc desconegut a Port Saplaya on vam menjar de conya. Per cert, una "joia" de l'urbanisme Valencià aquesta urbanització. Un arrosset de segon i un picoteo de primer (no deixeu de demanar almendrita). Després, com no ens vam quedar plens vem anar a fer una orxata amb fartons a Alboraya, el centre mundial de l'orxata. Vam demanar una gran, i el cambrer ens va preguntar - de medio o de litro?- jo pensava que explotaria.

Al dia següent, vem fer una aturada en el camí cap a Barcelona i vem parar a fer nit a Castelló. Vem dormir a casa del Palomo. Castelló no és una ciutat que destaqui per la bellesa, però aquella nit la veritat, la vem disfrutar amb un bon soparet i unes copes amb els amics.

Companys, acabo aquí. Aneu al País Valencià, és un lloc bonic, amb bona gent que a més, sap viure bé.









12 de novembre, 2006

Escapada a Olot

El passat novembre vam fer una petita escapada amb l'amic Pelut a la Garrotxa. Ens vam instalar a l'Hostal la Vila (nom molt original per un hostal de comarques) a la plaça major. La veritat és que és un lloc recomenable si voleu gastar-vos pocs diners. Està cèntric i a més a més les habitacions estan ben acondicionades i el que és més important, netes!! El tema més peculiar de l'hostal és el propietari (bé, el que ens va semblar el propietari). Un tiu raro de veritat, però ens va tractar amb molta amabilitat. Al seu favor, cal afegir que ha instal·lat un sistema amb targetes magnètiques per obrir i tancar portes que realment ens va sobtar/impressionar. Més d'algun gran hotel li agradaria tenir un sistema similar.

Vam passar dos dies complerts, així doncs, una sola nit. El primer dia, dissabte, vam fer la ruta típica dels volcans. Primer la pujada al volcà de Santa Margarida. Sembla poca cosa, però la veritat és que per els que no estem acostumats a les "caminates" alguns moments de la pujadeta són bastant durets. Després vam anar a fer una ollada al croscat. La veritat és que és impressionant, sembla ben bé que estiguis a un altre planeta. Feu un cop d'ull a les fotos!! Si voleu més informació sobre els volcans i les rutes que podeu fer visiteu la web de turisme de la garrotxa, està prou bé.

La darrera rutilla del dia la vam fer dins del mateix Olot. Vam pujar al volcà Montsacopa que està dins mateix de la ciutat. Després, vam anar directes al hostal, estavem rebentats després de tot el dia caminant. Vam estar descansant i veient la tele. El Pelut em va obligar a veure un partit de la selecció espanyola, no podia ser tot perfecte. El resultat? El mateix que fan quan arriben a quarts de final.

La nit va estar bastant bé, especialment pel descobriment d'un local anomenat La Fàbrica. Abans però vam anar a sopar a Ca la Nàsia (molt recomenable). Aquí teniu les dades de contacte:

Adreça: Cta. de Camprodon, 5
Població: 17858 - VALL DE BIANYA( Lloc-Alou)
Telèfon: 972 290200

Vam sopar molt bé i bones quantitats. L'únic problema del restaurant és trobar-lo si no ets de la zona. Després vam tornar a Olot per anar a prendre una copa. Vam deambular per un parell de bars fins que vam fer un gran descobriment; La Fàbrica. Si passeu per Olot i teniu ganes de festa és una visita obligada. Està molt a prop de la plaça major i el dia que vam anar nosaltres estava a rebentar. La pena és que el vam trobar massa tard, el local tanca cap a les tres. Així us recomanem que us passeu d'hora i així podreu disfrutar de bona música i fer uns bailoteos. Si voleu seguir la festa està el xxx, una espècie de pub anglès que no tanca fins passades les cinc. No val la pena. El Pelut i jo encara ens preguntem com és que la Fàbrica no tanca més tard.

El segon dia vam fer el passeig de rigor per la fageda d'en jordà. Encara no he aconseguit enganxar-la amb les fulles vermelles que és quan diuen que està més maca, però aquest cop no va ser culpa d'arribar en una època que no tocava, sinó del "peculiar" comportament del temps en els darrers anys. Després del passeig, que va durar menys de l'esperat degut als efectes de la ressaca, vam anar a dinar als Ossos. Un restaurant que ens havíen recomanat i que la veritat està força bé. Queda a prop de la Fageda i a més pertany a Cuina Volcànica el grup gastronòmic de la Garrotxa.

Direcció: Cta. Santa Pau, km 2,7
Població: 17800 - OLOT (Batet de la Serra)
Telèfon: 972 266134 / 972 270817

Amics, no us penseu, aneu a Olot!